Quina hora és?

diumenge, 26 d’agost de 2007

Entrevista al diari " El Punt"


JOSEP GREGORI: «Els diem que el català els obrirà portes»



-Gregori és llicenciat en filologia catalana i ja té vuit anys d'experiència al capdavant d'aules d'acollida, espais pensats per introduir els alumnes immigrats a l'aprenentatge en català. Com se li va ocórrer dissenyar un lloc web per completar la formació presencial dels alumnes?–
-«Tot va començar com un recurs personal, perquè jo sóc molt despistat i la pàgina web em servia per organitzar els recursos virtuals que descobria.»

-Què s'hi pot trobar, en aquest espai d'internet, que està traduït a llengües com ara l'àrab i el rus?–
-«És una barreja de tot; hi ha des de llocs geogràfics, perquè els alumnes els puguin conèixer, fins a material de consulta com ara diccionaris, traductors i guies de conversa, direccions d'ambaixades i curiositats esportives. L'objectiu és tenir tot de material específic per a l'aula d'acollida per ajudar els alumnes, els professors i també les famílies.»

-El web ha estat un dels motius pels quals han rebut un dels cinc guardons de la quarta edició del premi Francesc Candel. Reben moltes visites a la pàgina?
-«No ho hem comptat encara, però rebem comentaris. Els alumnes la visiten però potser no hi escriuen tant. L'objectiu és triar bé el material, i no posar-hi coses perquè sí. No hem fet aquest web de cara a la galeria.»

-El guardó rebut també reconeix la feina de totes les aules d'acollida, ja que actualment n'hi ha més de 1.100 a Catalunya. Com definiu aquest espai?
-«Som el primer pas de benvinguda i és un recurs que està bé, tot i no ser perfecte. A l'aula acollim el degoteig d'alumnes que arriben a mesura que els immigrats van fent reagrupaments familiars.»

-Quin és l'últim nen que ha arribat a l'institut?–
-«Una nena polonesa de 14 anys. Aquí a Rubí fa cinc o sis anys rebíem sobretot nois i noies del Marroc; ara la majoria són llatinoamericans o europeus de l'est. Ara tenim uns vint alumnes.»

-Alguns arriben analfabets.–
-«Sí, alguns infants que vénen del nord d'Àfrica tenen manca d'escolarització, però de la Xina o de l'est ens arriben amb un nivell molt bo en ciències, anglès i matemàtiques.»

-Teniu més dificultat per ensenyar el català als infants d'origen sud-americà?–«
-Els llatinoamericans són més reticents a aprendre'l, perquè no entenen per què és important. A Rubí, veuen que en el 99% dels casos poden parlar en castellà i els entenen. Però, a banda que el català és la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, també els diem que l'ensenyem perquè els obrirà portes.»

-Amb dos anys, que és el període màxim que un infant pot estar a l'aula, aconseguiu els objectius fixats?–«
-No som supermans; ja ens agradaria continuar fent el seguiment als alumnes. Voldríem que poguessin estar-hi més de dos anys, si és que cal, i adaptar-los gradualment a la resta de classes. Però per això calen més recursos, més professorat i menys ràtio d'alumnes a la resta de classes.»

-Un exemple de progrés d'un infant i d'una decepció.–«
-Dos alumnes romanesos, que en un trimestre van aprendre bé el català i ara fan batxillerat. I les decepcions vénen a vegades, quan t'adones que el que els donem a l'aula i el currículum de la classe són massa dispars.»

-Què fareu amb els 3.000 euros del premi?–
-«Volem comprar un canó de projecció i adequar la classe, dignificar-la.»

MAR CARRERA

1 comentari:

  1. Em sembla una web molt interessant i instructiva. Em servirà per perfeccionar la web que estic fent per mostrar informació sobre la nostra aula d'acollida.
    Felicitats!

    Si voleu consultar la nostra web, aquí teniu l'enllaç:

    http://xtec.cat/~jperes/

    ResponElimina